Solitud al camp

Recentment estava mirant una revista i de cop vaig anar a parar a un article titulat “Solitud al camp” i em va cridar l’atenció. Vaig començar a llegir i els meus ulls van omplir de llàgrimes, em sentia tan identificada amb alguns dels punts… i mai me’n havia adonat de la realitat del que deia.

_IAL9653

La vida a pagès és una meravella; envoltada de natura, tranquil·litat, animals, aire pur, aigua fresca… quan vas al poble pots saludar a gairebé tothom pel seu nom i saben el teu.

Però per altra banda, tal com deia la revista, quan vius a pagès també et pots arribar a sentir molt sol, moltes vegades amb poc o gens de contacte amb gent durant dies. La feina aquí mai s’acaba. Als animals no els pots apagar com una màquina, que quan tornes està al mateix lloc i en les mateixes condicions. Els animals mengen cada dia, i necessiten una ullada constantment per assegurar que estan bé. Les verdures s’han de recollir cada dia, fresques i quan estan al punt si no es passen. Els camps s’han d’observar tot sovint; una fulla arrugada, una taca negra, una plaga… si no es detecta a temps, et pot destrossar la collita i per tant la feina i els ingressos de tot l’any.

_IAL7349

El Jaume va néixer quan jo tenia 25 anys, va ser meravellós i al mateix temps com en tota maternitat en alguns moments dura. Els meus pares viuen a uns 35 minuts, però són joves i estan encara molt ocupants amb la feina i els meus germans petits (el meu germà tenia 8 anys llavors). Els meus millors amics, a causa dels meus estudis a l’estranger viuen entre 2 h i 12 h de vol… Així que sí, quan la teva millor amiga és de Corea i vius al mig del no-re a vegades et pots sentir sol. Aquelles llargues tardes prenent el te sense pressa parlant i rient, obrir la porta i trobar gent, trucar a la millor amiga quan ho necessites i anar a prendre quelcom… Ja no existeix.

Un any i mig més tard va néixer la Candi. Així que tot sovint hem podia trobar amb un nadó acabat de néixer davant meu, un petitó d’un any i mig donant-me la mà mentre pasturàvem un ramat d’entre 60 i 90 vaques dels camps cap al bosc o viceversa. Constantment rebo missatges de com ideal és la meva vida, i sí, hi estic d’acord, és ideal i m’encanta! Però moltes vegades també has de ser molt fort mentalment… Recentment una amiga d’Emirats em va dir “fas la vida al teu voltant de colors”. I sí, hi estic d’acord, a la vida s’ha de ser positiu i fer brillar les coses que t’envolten.

RIAL2250

I aquests dos petitons són el millor que m’ha passat. Porten tanta alegria amb petits detalls! Un somriure, una broma, una abraçada, quan apareixen amb un ram de flors silvestres a la mà i em diuen “per tu mama”. La llibertat que tenen aquí, tot el que aprenen observant i vivint al camp… Tot i que hi ha dies durs… Encara penso que estem al lloc ideal. ❤

 

RIAL2283

📷 Photography by Mercè Rial

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.